El Lluís Soler i jo vam treballar
junts per primer cop el 1993. Va ser en una producció del Centre Dramàtic de
Catalunya: La Guàrdia Blanca de Bulgàkov, dirigida pel director rus Pavel Khomsky.
Al Lluís el vaig descobrir llavors (no l’havia vist mai en escena) i vaig
quedar força, molt, impressionat. Després he anat seguint la seva carrera amb
admiració però no havíem tornat a treballar junts. Ho hem fet de nou a Bartolomé
encadenado i ha estat un plaer. Un plaer curt si voleu perquè curta ha estat l’exhibició
(tres úniques funcions) però molt estimulant: Entre altres coses: he coincidit
amb un equip molt compromès –la gent del cor s’han guanyat l’afecte de la resta
de l’elenc,- he col·laborat per primer cop amb l’Antonio Simón i, referent a
aquesta nota, he pogut comprovar la química que hi ha entre el Lluís Soler i
jo. Abans de posar-nos a assajar el Bartolomé encadenado ja sabíem que
treballaríem en el muntatge Per un sí per un no dirigit per Ramon Simó i que va
estrenar l’actor Xavi Boada en el paper que ara interpretaré jo. No es tracta d’una
substitució. No de la manera que ho viurem tots plegats perquè ens hem donat
dies de coll per refer el muntatge atenent a les propostes que surtin de la
meva incorporació. Aquest agost ens hi posem. La primera cita amb el públic serà
a el 17 d’octubre a Torelló.
